Durant l'Èxode dels israelites d'Egipte, es van trobar amb diverses nacions. Els ammonites i moabites, en comptes d'oferir ajuda, van optar per l'hostilitat. Van refusar proporcionar als israelites necessitats bàsiques com el pa i l'aigua, que eren crucials durant el seu llarg viatge. A més, van contractar Balaam, un profeta de Pethor, per a maleir els israelites, amb l'esperança d'aturar el seu progrés. No obstant això, Déu va transformar la maleïdoria de Balaam en una benedicció, mostrant la seva sobirania i natura protectora.
Aquesta narració subratlla la importància de l'hospitalitat i la bondat, virtuts que són centrals en moltes feines, incloent el cristianisme. També il·lustra la futilitat d'oposar-se als plans de Déu. Malgrat les intencions humanes de fer mal, la voluntat de Déu preval, assegurant el benestar del seu poble. Aquest relat anima els creients a confiar en la protecció divina i a estendre la bondat als altres, fins i tot quan s'enfronten a l'adversitat. Ens recorda que la cura de Déu és inquebrantable i que els seus plans són, en última instància, per al bé dels qui l'estimen.