En aquest passatge, veiem un breu relat dels Caphtorites, un poble que es creu que té el seu origen a l'illa de Creta, que va prendre possessió de la terra dels Avvites, que habitaven en pobles que s'estenien fins a Gaza. Aquesta nota històrica forma part d'una narrativa més gran que descriu els moviments i les conquestes de diversos pobles a l'antiga Orient Mitjà. Aquests esdeveniments il·lustren la natura canviant dels assentaments humans i el flux i reflux de les civilitzacions al llarg del temps.
La menció dels Caphtorites i els Avvites serveix com a recordatori de la naturalesa transitària del domini humà i del paisatge sempre canviant de la història. Subratlla la idea que, tot i que els plans i els territoris humans poden canviar, hi ha una narrativa divina que opera al llarg de la història. Per als creients, això pot ser un recordatori reconfortant que, enmig de les incerteses i els canvis de la vida, hi ha un pla i un propòsit més gran que s'està desplegant.
