A l'antiga Israel, el rei s'esperava que fos més que un líder polític; havia de ser també un guia espiritual. En escriure una còpia personal de la llei, el rei adquiria una comprensió més profunda i una apreciació dels manaments de Déu. Aquest procés estava dissenyat per inculcar humilitat i un sentit de responsabilitat, recordant al rei que la seva autoritat provenia de Déu i que estava subjecte a la llei divina. La implicació dels sacerdots levites en la provisió de la llei garantitzava la seva precisió i autenticitat, reforçant la naturalesa sagrada d'aquesta tasca.
Aquesta pràctica tenia com a objectiu prevenir que el rei es tornés arrogant o egoista, ja que li recordava constantment el seu deure de liderar amb justícia i rectitud. S'emfatitzava que el poder del rei no era absolut, sinó que havia de ser exercit d'acord amb la voluntat de Déu. Aquest principi de responsabilitat i d'adhesió a la llei divina és una lliçó atemporal per als líders d'avui, animant-los a cercar saviesa i orientació de principis superiors en els seus processos de presa de decisions.
