El discurs d'Esteban al Sanedrí és un moment poderós on confronta els líders religiosos amb la seva resistència a l'obra de Déu a través del Sant Esperit. Anomenar-los 'dures collites' evoca el llenguatge utilitzat pels profetes de l'Antic Testament per descriure un poble obstinat i poc disposat a seguir els manaments de Déu. La metàfora de 'cors i orelles incircumcís' suggereix una insensibilitat espiritual més profunda, indicant que, malgrat les seves pràctiques religioses externes, les seves vides interiors no estan alineades amb la voluntat de Déu.
Esteban els acusa de resistir el Sant Esperit, tal com ho van fer els seus avantpassats. Això destaca un patró de comportament on rebutgen repetidament els missatgers de Déu i les novetats que Ell està portant. Les seves paraules serveixen com a advertència i crida a la reflexió per a tots els creients, instint-nos a considerar si realment estem oberts a l'obra transformadora del Sant Esperit a les nostres vides. És un recordatori per estar atents contra la complacència espiritual i esforçar-nos per tenir un cor que sigui receptiu a la guia de Déu.
