El dia de Pentecostes, els apòstols van viure un esdeveniment profund i transformador. L'Esperit Sant es va manifestar com a llengües de foc, un poderós símbol de la presència divina i de l'apoderament. El foc, en termes bíblics, sovint significa purificació, transformació i el zel apassionat que prové d'una profunda connexió amb Déu. Aquesta imatge destaca el paper de l'Esperit Sant en l'equipament i l'energia dels apòstols per a la seva missió de difondre l'Evangeli.
Les llengües de foc que reposaven sobre cada apòstol simbolitzaven la naturalesa personal i comunitària d'aquest encontre diví. Subratlla la idea que l'Esperit Sant no és només per a uns pocs escollits, sinó que està disponible per a tots els creients, apoderant-los per viure la seva fe amb valentia. Aquest moment marca el naixement de l'Església, ja que els apòstols, plens de l'Esperit, comencen a proclamar el missatge de Jesús a diverses audiències. Serveix com a recordatori del poder transformador de l'Esperit Sant a la vida de cada creient, convidant els cristians a abraçar la seva crida amb entusiasme i dedicació.
