En aquest vers, els apòstols són recordats de la seva missió divina de difondre el missatge de Jesucrist. Se'ls encarrega de predicar i testificar sobre Jesús, qui ha estat designat per Déu com a jutge de tota la humanitat. Aquest paper de Jesús com a jutge significa la seva autoritat i el compliment del pla de salvació de Déu. Els apòstols no només comparteixen històries; són testimonis de la veritat sobre la vida, la mort i la resurrecció de Jesús. El seu testimoni és crucial per difondre la fe cristiana i assegurar que totes les persones tinguin l'oportunitat d'escoltar sobre la gràcia salvadora de Jesús.
La menció de Jesús com a jutge tant dels vius com dels morts ressalta la naturalesa comprensiva de la seva autoritat. Això tranquil·litza els creients, ja que el judici de Jesús és just i abasta a tothom, independentment del seu estatus en vida o en mort. Aquest aspecte universal del paper de Jesús anima els cristians a viure d'acord amb les seves ensenyances, sabent que són responsables davant d'ell. El vers crida a una fe activa, que implica compartir el missatge transformador de Jesús amb els altres, reflectint el compromís de l'església primitiva amb l'evangelització i la difusió de l'evangeli.