En els primers dies de l'església cristiana, els apòstols tenien la responsabilitat de trobar un substitut per Judes Iscariot, qui havia traït Jesús. Aquest vers assenyala els criteris que van establir per seleccionar un nou apòstol. L'individu havia d'haver estat un company de Jesús durant tot el seu ministeri, des del seu baptisme per Joan fins a la seva ascensió. Aquest requisit garantitzava que el nou apòstol tingués una comprensió completa de la vida, els ensenyaments i la resurrecció de Jesús, que eren centrals per a la missió apostòlica.
L'èmfasi en escollir algú que havia estat amb Jesús des del principi ressalta la importància de l'experiència personal i el testimoni a l'església primitiva. Era crucial que els apòstols tinguessin líders que poguessin testificar la veritat de la vida i la resurrecció de Jesús a partir de les seves pròpies experiències. Aquesta decisió reflecteix la dedicació de l'església primitiva a preservar l'autenticitat i la continuïtat del missatge de Jesús Crist. En seleccionar algú que havia estat part del seu viatge des del principi, asseguraven que el nou apòstol mantindria els mateixos valors i ensenyaments que Jesús els havia impartit.
