Després de la mort de Saül, Israel va afrontar un període d'incertesa i divisió. Abner, el comandant de l'exèrcit de Saül, va prendre el fill de Saül, Is-boset, i el va fer rei sobre diverses regions, incloent Gilead, Ashuri, Jezreel, Efraïm, Benjamí i tot Israel. Aquest acte va ser significatiu perquè va establir un regne rival al de David, qui havia estat ungit rei sobre Judà. El vers il·lustra les maniobres polítiques i les lleialtats tribals que caracteritzaven aquesta època a la història d'Israel. També subratlla els desafiaments del lideratge i la lluita pel poder que poden sorgir en moments de transició. La divisió entre les tribus del nord i Judà serveix com a recordatori de la importància de la unitat i les dificultats que poden ocórrer quan diferents faccions competeixen pel control. Aquest context històric proporciona una visió de les complexitats del lideratge i la governança, així com la necessitat perdurable de reconciliació i pau entre grups dividits.
La història de la reialesa d'Is-boset forma part de la narrativa més àmplia de l'ascens al poder de David i la eventual unificació d'Israel sota el seu govern. Destaca les tendències humanes cap a la divisió i la necessitat de líders que puguin unir les persones. Aquest passatge ens convida a reflexionar sobre les qualitats d'un lideratge efectiu i la recerca de la unitat davant la divisió.
