La profecia, segons aquest verset, no prové del pensament o la intenció humana. És una comunicació divina que arriba a través d'individus escollits per Déu. Aquests profetes, tot i ser humans, eren moguts i inspirats pel Sant Esperit per parlar les paraules de Déu. Això destaca la creença que les escriptures són divinament inspirades i no només el resultat de la creativitat o la intel·ligència humana.
El paper del Sant Esperit és fonamental, ja que és l'Esperit qui empodera i guia els profetes per transmetre missatges que reflecteixen la voluntat i el propòsit de Déu. Aquesta seguretat d'inspiració divina proporciona als creients confiança en la fiabilitat i l'autoritat dels textos bíblics. S'emfatitza que les ensenyances i profecies trobades a la Bíblia no són només registres històrics, sinó paraules vives destinades a guiar, instruir i inspirar la fe. Aquesta comprensió anima els cristians a abordar les escriptures amb reverència i confiança, sabent que estan interactuant amb la veritat revelada de Déu.
