En aquest verset, Pau compara l'Antic Pacte, caracteritzat per la Llei donada a través de Moisès, amb el Nou Pacte, establert a través de Jesucrist. L'Antic Pacte, tot i ser gloriós, servia principalment per revelar la pecaminositat humana i la necessitat d'un salvador. Era un ministeri que portava condemna perquè posava de manifest la incapacitat de les persones per complir completament la Llei. Malgrat això, es considerava gloriós perquè havia estat donat per Déu i servia a un propòsit diví.
En canvi, el Nou Pacte es descriu com un ministeri que aporta justícia. Aquesta justícia no s'aconsegueix a través de l'esforç humà, sinó que és un regal de Déu a través de la fe en Jesucrist. Aquest ministeri és més gloriós perquè ofereix una manera de reconciliar-se amb Déu, no a través del compliment de la llei, sinó a través de la gràcia i la fe. El Nou Pacte proporciona als creients l'assegurança del perdó i la promesa de vida eterna, fent-lo molt superior en glòria a l'Antic Pacte. Aquest verset anima els creients a abraçar la llibertat i la justícia que es troben en Crist, celebrant la major glòria del Nou Pacte.
