Pau contrasta l'antic pacte, representat per la llei donada a Moisès, amb el nou pacte establert a través de Crist. La llei, gravada en pedra, era un ministeri que revelava el pecat i portava a la mort espiritual perquè no podia salvar. Malgrat això, venia acompanyada de glòria, com es demostra pel rostre radiant de Moisès després de rebre els manaments. Aquesta glòria, però, era temporal i esvaïa, simbolitzant les limitacions de l'antic pacte.
Pau utilitza aquesta imatge per ressaltar la superioritat del nou pacte, que aporta una glòria més perdurable. A través de Crist, els creients reben un ministeri que ofereix vida i llibertat, transformant cors i ments. El nou pacte no es tracta d'una adhesió externa a la llei, sinó d'una transformació interna que condueix a la justícia. Aquest passatge encoratja els creients a abraçar el poder que dona vida del nou pacte, que supera l'antic tant en glòria com en efectivitat.