En la gran cerimònia de dedicació del temple, la música va jugar un paper central. Els levites, escollits per les seves habilitats musicals, es van situar prominentment amb les seves vestimentes de lli blanc, que representaven la puresa i la santedat. Asaf, Hèman i Iditun eren líders reconeguts en la música, i la seva participació, juntament amb els seus fills i familiars, destaca la tradició de transmetre rols musicals i espirituals a través de les generacions.
El costat est de l'altar era un lloc significatiu, simbolitzant nous començaments i el sol naixent. La combinació de címbals, arpes i guitars creava una rica tapisseria de sons que elevava l'experiència de culte. Acompanyant-los hi havia 120 sacerdots tocant les trompetes, que no només afegien al conjunt musical, sinó que també significaven una crida al culte i una declaració de la presència de Déu. Aquest acte col·lectiu de culte subratlla la importància de la unitat i l'harmonia en les pràctiques espirituals, mostrant com la música pot transcendir les paraules i tocar l'ànima, fomentant una connexió més profunda amb Déu. L'escena és un recordatori poderós del paper del culte en l'expressió de gratitud, respecte i alegria davant del diví.
