En la construcció del temple, l'altar de bronze va jugar un paper crucial com a lloc de sacrificis i ofrenes. Les seves dimensions, de vint cúbits de llargada i amplada, i deu cúbits d'alçada, indiquen la seva prominència i capacitat per acollir els nombrosos sacrificis realitzats pels israelites. L'altar no era només una estructura física, sinó un punt focal espiritual on el poble podia buscar perdó, oferir gràcies i renovar el seu pacte amb Déu. Els sacrificis realitzats en aquest altar eren essencials per mantenir una relació correcta amb Déu, ja que simbolitzaven el penediment i la dedicació.
La mida i el material de l'altar, bronze, suggereixen durabilitat i força, reflectint la naturalesa perdurable del pacte entre Déu i el seu poble. Aquest altar era un lloc on la comunitat es reunia, reforçant la naturalesa col·lectiva del culte i la responsabilitat compartida de mantenir les lleis de Déu. Servia com un record constant de la presència de Déu i de la importància de viure una vida alineada amb la seva voluntat, fomentant un sentiment d'unitat i propòsit entre els israelites.
