La vida i el regnat de Joram com a rei de Judà es resumeixen en poques paraules significatives. Va accedir al tron amb trenta-dos anys i va governar durant vuit anys, però el seu lideratge va deixar molt a desitjar. El fet que la seva mort no hagi provocat cap lamentació entre el seu poble parla clarament de l'impacte, o la falta d'impacte, que va tenir sobre el seu regne. El seu enterrament a la ciutat de David, però fora dels sepulcres reials, subratlla el rebuig envers el seu regnat. Aquesta exclusió dels sepulcres dels reis és un marcador cultural significatiu, que indica que no va viure d'acord amb els estàndards esperats d'un rei.
Aquesta narrativa ens convida a reflexionar sobre les qualitats del lideratge i el llegat que deixem enrere. Suggerix que el veritable lideratge no es basa en la posició o el poder que es té, sinó en la influència positiva i els valors que es defensin. La història de Joram és una advertència sobre les conseqüències de no liderar amb justícia i compassió. Ens anima a considerar com les nostres accions i decisions afecten la nostra comunitat i com serem recordats després de la nostra partida.