Joram, el rei de Judà, va escollir un camí que el va allunyar dels manaments de Déu. Va participar en la idolatria i la violència, fins i tot va assassinar els seus propis germans per assegurar-se el tron. Aquestes accions van desagradar Déu, resultant en una retribució divina. La malaltia incurable que va patir Joram era una manifestació del judici de Déu, subratllant la gravetat de les seves transgressions. Aquesta narrativa serveix com a advertència sobre les conseqüències de girar-se d'esquena a Déu i la importància de viure una vida que reflecteixi les seves ensenyances.
La història de Joram és un recordatori que el lideratge comporta una gran responsabilitat, i aquells que estan al poder són responsables de les seves accions. També subratlla el tema de la justícia divina, il·lustrant que, tot i que la paciència de Déu és vasta, no és il·limitada. Per als creients, aquest passatge anima a la reflexió sobre les eleccions personals i la recerca d'una vida que honori Déu. Assegura que, encara que els judicis de Déu poden semblar durs, estan destinats a portar al penediment i la restauració.
