Salomó, el nou rei, va fer un pas significatiu en reunir els líders i el poble d'Israel per viatjar a Gibeon. No es tractava només d'un moviment polític, sinó d'un acte profundament espiritual. Gibeon era el lloc on es trobava el tabernacle de reunió, un espai sagrat que Moisès havia establert per trobar-se amb Déu durant el viatge dels israelites pel desert. Aquest tabernacle simbolitzava la presència i la guia de Déu per al poble.
En escollir Gibeon, Salomó reconeixia la importància de buscar la saviesa i la benedicció divina al començament del seu regnat. Era una declaració pública del seu compromís de liderar la nació sota la guia de Déu. Aquest acte també reforçava la unitat de la nació sota un propòsit espiritual comú. La decisió de Salomó d'honorar les tradicions establertes per Moisès reflecteix la continuïtat de la fe i la importància de respectar els espais i les pràctiques sagrades.
Aquest viatge a Gibeon ens recorda la importància de la adoració comunitària i la necessitat que els líders busquin la guia divina. Anima els creients a honrar el seu patrimoni espiritual i a prioritzar la recerca de la presència de Déu a les seves vides.
