A l'església cristiana primitiva, els diàcons tenien un paper vital en el servei a la comunitat i en el suport a la feina dels apòstols. Aquest vers descriu algunes de les qualificacions clau per a algú que vulgui servir com a diaca. La fidelitat envers la seva parella és ressaltada, reflectint la importància de la lleialtat i la integritat en les relacions personals. Aquesta fidelitat no es limita només a la fidelitat matrimonial, sinó que també implica ser digne de confiança i fiable en tots els àmbits de la vida.
Gestionar bé els fills i la llar és un altre aspecte crític. Això suggereix que un diaca ha de ser capaç de liderar i cuidar la seva família, demostrant la capacitat de cuidar i guiar els altres. Aquesta habilitat per gestionar una llar de manera efectiva es considera un reflex de la capacitat per afrontar responsabilitats dins de l'església. El vers subratlla que el lideratge a l'església comença amb el lideratge a casa, on el caràcter i les habilitats d'una persona es desenvolupen i es posen a prova. En establir alts estàndards per a la vida personal i familiar, l'església assegura que aquells en posicions de lideratge estiguin preparats per servir els altres amb saviesa, compassió i integritat.