En aquest vers, Pere utilitza el terme 'Babilònia' per referir-se a Roma, una pràctica comuna en els escrits cristians primers que simbolitza un lloc d'exili o un centre de poder mundial. Aquest llenguatge metafòric reflecteix els reptes i la persecució que els cristians afrontaven a Roma en aquell moment. L' 'ella' mencionada és probablement l'església de Roma, personificada com una dona, una manera habitual de referir-se a l'església com la núvia de Crist. Aquesta salutació emfatitza la unitat i la solidaritat entre els cristians, malgrat les diferències geogràfiques i culturals.
La menció de 'el meu fill Marc' indica una relació personal estreta, suggerint que Marc era un fill espiritual o un company proper de Pere. Marc és tradicionalment entès com Joan Marc, l'autor de l'Evangeli de Marc, qui va ser una figura significativa a l'església primitiva. Això ressalta la importància de la mentorització i el discipulat dins de la comunitat cristiana.
En general, el vers subratlla la interconnexió de l'església primitiva i la importància de mantenir relacions i oferir ànim als companys creients, recordant-nos la naturalesa global de la fe cristiana i els vincles que ens uneixen.
