Enmig de la tensió política entre els regnes de Judà i Israel, el rei Asa de Judà es va trobar en una situació precària. Baasha, el rei d'Israel, estava fortificant la ciutat de Ramah per tallar l'accés a Judà, amenaçant efectivament el regne d'Asa. Per contrarestar aquesta amenaça, Asa va decidir formar una aliança amb Ben-Hadad, el rei d'Aram, que governava a Damasc. Asa va reunir tots els diners d'or i plata que quedaven dels tresors del temple del Senyor i del seu propi palau, i va enviar aquests tresors a Ben-Hadad com a regal per assegurar el seu suport.
Aquesta maniobra estratègica estava destinada a convèncer Ben-Hadad perquè trencés el seu tractat amb Baasha i, en canvi, atacés els territoris del nord d'Israel. Les accions d'Asa demostren un enfocament pragmàtic del lideratge, on va utilitzar els recursos a la seva disposició per protegir el seu poble i mantenir l'estabilitat del seu regne. El passatge subratlla la importància de la recursositat i el pensament estratègic en el lideratge. També serveix com a recordatori de les complexitats i dilemes morals que sovint enfronten els líders, ja que Asa havia de trobar un equilibri entre la seva confiança en el suport diví i les estratègies polítiques pràctiques.
