En aquest vers, es presenta un registre genealògic que nomena els fills de Benjamí: Bela, Aixer i Ahid. Les genealogies com aquesta són comunes a la Bíblia i serveixen per diversos propòsits. Ajuden a establir el context històric i familiar dels israelites, reforçant la seva identitat com a poble escollit amb una herència compartida. La tribu de Benjamí era una de les dotze tribus d'Israel, cadascuna amb un paper únic en la història de la nació. En enumerar aquests noms, les escriptures subratllen la importància de la línia familiar i l'herència per mantenir la continuïtat del pacte de Déu amb el seu poble.
A més, aquestes genealogies ens recorden la interconnexió de la narrativa bíblica, on cada persona i línia familiar contribueixen a la història en desenvolupament de la relació de Déu amb la humanitat. Encara que aquests noms poden semblar detalls històrics, representen persones reals que van viure, treballar i adorar dins de la comunitat d'Israel. Comprendre aquestes connexions pot aprofundir la nostra apreciació per la rica tapisseria de la història bíblica i les maneres en què Déu treballa a través de les generacions per complir les seves promeses.
