En el context de l'antic Israel, els levites eren la tribu escollida per a les funcions religioses i sacerdotals. A diferència de les altres tribus, no van rebre un gran territori, sinó que se'ls van assignar ciutats específiques a través de la terra d'Israel. Aquest vers menciona Kedesh i Daberath com a ciutats assignades als levites de la tribu d'Issacar. Aquesta assignació era crucial, ja que proporcionava als levites llocs on viure i treballar, permetent-los portar a terme les seves responsabilitats espirituals de manera efectiva.
La distribució de ciutats als levites reflecteix un principi més ampli d'assegurar que aquells que serveixen en rols espirituals siguin recolzats i sostenuts. Destaca la responsabilitat de la comunitat de cuidar aquells que dediquen les seves vides al servei religiós. Aquest principi pot ser vist com un recordatori de la importància de donar suport als líders espirituals i d'assegurar que tinguin els mitjans per portar a terme la seva missió. En un sentit més ampli, parla del valor de la comunitat i de la importància de compartir recursos per donar suport al bé comú.
