I els donà les ciutats de refugi, Cedes, en Galilea, i a la muntanya de Neptali, i a l'altra, a Ciri, i a la terra de Judà, i a Jerusalem, i a la terra de Benjamí.

1 Cròniques 6:65

Faithy explica

El versicle destaca la distribució de certes ciutats als levites de les tribus de Judà, Simeó i Benjamí. Aquesta assignació era significativa perquè els levites eren la tribu sacerdotal, encarregada de les funcions religioses i del manteniment del tabernacle i, més tard, del temple. A diferència d'altres tribus, els levites no van rebre una extensió de terra contínua, sinó que se'ls van atorgar ciutats específiques dins dels territoris d'altres tribus. Aquesta disposició els permetia estar dispersos per tot Israel, assegurant que poguessin complir el seu paper com a líders espirituals i mestres de la llei. La menció de les ciutats per nom subratlla la importància d'aquestes assignacions en el manteniment de l'estructura religiosa i social de l'antic Israel. En viure entre el poble, els levites podien guiar-los en el culte i sostenir la vida espiritual de la nació, fomentant un sentiment d'unitat i fe compartida entre les tribus. Aquest sistema també reflecteix la responsabilitat comunitària de totes les tribus per donar suport als levites, que al seu torn atenen les necessitats espirituals de tota la nació.