Després d'una batalla ferotge, els filisteus van tornar al camp de batalla per desposseir els morts, una pràctica habitual en aquells temps. Van descobrir els cossos de Saül, el primer rei d'Israel, i dels seus fills al mont Gilboa. Aquesta descoberta no només va ser un moment de victòria per als filisteus, sinó també un final simbòlic del regnat problemàtic de Saül. La mort de Saül va marcar un gir significatiu per a la nació d'Israel. Va ser un moment de dol nacional i reflexió, mentre els israelites lluitaven amb la pèrdua del seu rei i les implicacions per al seu futur.
La narrativa subratlla les conseqüències de la desobediència de Saül a Déu i la natura efímera del poder i la glòria humanes. Malgrat la seva promesa inicial, el regnat de Saül va estar marcat per una sèrie de males decisions i fracassos a l'hora de seguir els manaments de Déu. Aquest final tràgic serveix com un recordatori poignant de la importància de la fidelitat i l'obediència a Déu. Per als israelites, va ser un moment per mirar cap al futur amb un nou lideratge sota David, qui finalment uniria les tribus i establiria un regne més estable.
