La vida és un viatge amb un final definit, i aquest vers ens recorda la realitat de la mort. Acceptar que una persona que ha mort no pot tornar no vol dir que disminuïm l'amor o els records que tenim per aquells que han marxat, sinó que ens ajuda a centrar-nos en els vius i en el present. El dol excessiu pot ser perjudicial per a la nostra salut i benestar, ja que ens pot impedir avançar i viure la vida al màxim.
El vers suggereix que, tot i que és natural plorar la pèrdua, també hem de buscar un equilibri que ens permeti honrar els difunts mentre continuem involucrats en la vida. És un recordatori suau per valorar les relacions que tenim ara i per establir connexions significatives amb els que ens envolten. D'aquesta manera, no només honorem la memòria dels que han marxat, sinó que també enriquim les nostres vides i les de les persones al nostre voltant. Aquesta perspectiva fomenta la sanació i la pau, permetent-nos viure amb gratitud i propòsit.
