L'avarícia és una condició del cor que pot portar a un estat perpetu d'insatisfacció. Quan les persones són mogudes per l'avarícia, mai estan contentes amb el que tenen, sempre buscant més riquesa, poder o possessions. Aquesta recerca incessant pot conduir a una vida d'injustícia, on es travessen límits ètics en la recerca de més. Un comportament així no només perjudica els altres, sinó que també empobreix l'ànima, deixant l'individu espiritualment desnodrit.
En contrast, una vida de contentament i gratitud fomenta un sentiment de pau i realització. Al valorar el que un té i practicar la generositat, les persones poden alliberar-se de les cadenes de l'avarícia. Compartir amb els altres i actuar amb justícia enriqueix l'ànima, aportant veritable alegria i satisfacció. Aquesta perspectiva fomenta un canvi de desitjos egoistes a un enfocament en la comunitat i la compassió, alineant la vida amb valors que nodreixen l'esperit i promouen l'harmonia amb els altres.