La escena es desenvolupa en un entorn públic, on les qüestions legals sovint es resolien davant de testimonis. El guardian-redeemer, que tenia el primer dret a comprar la terra que pertanyia al marit difunt de Naomi, decideix no exercir aquest dret. En treure's la sandàlia, realitza un acte costumari que significa la transferència dels drets de redempció a Boaz. Aquest acte està arrelat en les pràctiques culturals de l'època, on les transaccions de propietat es confirmaven mitjançant gestos simbòlics.
La voluntat de Boaz de redimir la terra i casar-se amb Ruth és un testimoni del seu caràcter i del seu sentit de responsabilitat. Reflecteix els temes bíblics més amplis de redempció i restauració. Les accions de Boaz asseguren que Naomi i Ruth siguin ateses, i que la línia familiar es preservi. Aquest moment és clau en la història, ja que prepara el terreny per a la integració de Ruth a la comunitat i la continuació de la línia familiar, que finalment condueix a la línia del rei David i, segons la tradició cristiana, a Jesucrist. La narrativa subratlla la importància de la bondat, del deure i del compliment dels plans de Déu a través de les accions humanes.
