Epafrà és reconegut per Pau com un company de presó, indicant les dificultats compartides que afrontaven els primers cristians. Aquesta menció d'Epafrà a la carta de Pau a Filemó és un testimoni dels forts llaços i l'esperit comunitari entre els seguidors de Crist. Epafrà és conegut d'altres escrits del Nou Testament com un servent dedicat de Crist, especialment a Colòssia, on va jugar un paper significatiu en el desenvolupament de l'església. La seva presó al costat de Pau ressalta els sacrificis que feien els primers cristians per la seva fe.
La salutació d'Epafrà serveix com a recordatori de la solidaritat i l'ànim que els creients s'oferien els uns als altres, fins i tot quan estaven separats per la distància o les circumstàncies. Reflecteix l'èmfasi de l'església primitiva en la comunitat i el suport mutu, valors que continuen sent centrals a la vida cristiana actual. Aquesta breu menció també subratlla la idea que la feina de l'evangeli sovint implica sacrificis personals i que aquests sacrificis es comparteixen entre la comunitat de creients, enfortint la seva determinació i unitat.