Durant la dedicació de l'altar, els caps de les dotze tribus d'Israel van presentar ofrenes a Déu. Cada tribu va contribuir de manera igual, portant un total de dotze novillets, dotze anyells, dotze cabrits mascles d'un any i dotze cabres. Aquestes ofrenes eren significatives per diverses raons. Els novillets, anyells i cabrits es feien servir per a ofrenes cremades, que s'oferien per expressar devoció i buscar el favor de Déu. Els cabrits mascles es feien servir per a ofrenes pel pecat, simbolitzant l'expiació i la purificació del pecat.
Aquest acte col·lectiu de culte subratlla la unitat i la responsabilitat compartida entre les tribus. En contribuir de manera igual, cada tribu demostrava el seu compromís amb la comunitat i el seu pacte amb Déu. Les ofrenes també representen un enfocament holístic del culte, abordant tant la necessitat de devoció com la necessitat de perdó. Aquest passatge recorda als creients la importància de reunir-se en culte, contribuir a la comunitat i mantenir una relació amb Déu mitjançant actes de sacrifici i dedicació.
