Els israelites, sota el lideratge de Moisès, estan executant el manament de Déu de venjar-se dels madiànites. Aquest vers enumera els cinc reis de Madià que van ser morts, ressaltant la minuciositat de la victòria dels israelites. Balaam, fill de Beor, també és mencionat com a mort a l'espasa. Balaam és una figura significativa perquè anteriorment havia estat contractat pel rei de Moab, Balak, per maleir els israelites. No obstant això, Déu va intervenir i Balaam va acabar beneint Israel en comptes de maleir-lo. Malgrat això, Balaam més tard va assessorar els madiànites sobre com portar Israel al pecat, resultant en una plaga entre els israelites. La seva mort aquí marca el final de la seva influència i serveix com a recordatori contundent de les conseqüències de portar el poble de Déu per mal camí.
Aquesta passatge subratlla el tema de la justícia divina i el compliment de les promeses de Déu. També destaca la importància de la fidelitat a Déu i les greus repercussions del pecat i la rebel·lia. La narrativa il·lustra que, tot i que Déu és pacient i misericordiós, hi ha un moment per al judici i el compliment dels seus decrets justos.
