En aquesta narrativa, Balaam és un profeta que és cridat per Balac, el rei de Moab, per maleir els israelites. Balac està preocupat per l'augment dels israelites, que percep com una amenaça al seu regne. El vers captura la resposta inicial de Balaam a la petició de Balac, establint l'escenari per als esdeveniments que s'estan desenvolupant.
La història és significativa perquè subratlla el tema que els plans i les benediccions de Déu són més enllà de la manipulació humana. Malgrat les intencions de Balac, Balaam es veu obligat a parlar només el que Déu ordena. Això ressalta la sobirania de Déu i la futilitat d'intentar oposar-se a la seva voluntat. També reflexiona sobre el paper d'un veritable profeta, que ha de transmetre el missatge de Déu fidelment, independentment de les pressions o expectatives externes.
Aquest passatge convida a la reflexió sobre la importància de buscar l'alineament amb la voluntat de Déu i reconèixer que els propòsits divins prevalen sobre els esquemes humans. Anima els creients a confiar en el pla global de Déu, fins i tot quan s'enfronten a l'oposició o a desafiaments.