Durant el viatge pel desert dels israelites, l'organització i l'estructura eren fonamentals per mantenir l'ordre i la unitat. Les tribus estaven disposades en divisions, cadascuna amb un líder específic i un estandart, que servia com a punt de reunió i símbol d'identitat. La tribu d'Efraïm, una de les tribus més destacades d'Israel, era liderada per Elishama, fill d'Ammihud. Aquest paper de lideratge significa la responsabilitat i l'honor que se li atorga a Elishama per guiar el seu poble a través dels desafiaments del viatge.
La menció d'estandarts i líders subratlla la importància de tenir una orientació clara, especialment en moments de transició i incertesa. També destaca l'esforç col·lectiu necessari per avançar com a comunitat, on les fortaleses i contribucions úniques de cada tribu són reconegudes i valorades. Aquest enfocament organitzat no només va facilitar el viatge físic, sinó que també va reforçar els vincles espirituals i comunitaris entre els israelites, recordant-los el seu propòsit i destí compartits.