Jesús utilitza un exemple rellevant per ensenyar sobre la naturalesa de Déu. Pregunta als seus oients com respondria un pare amorós a la petició bàsica d'un fill per menjar. Cap pare no donaria una pedra en comptes de pa, que és una necessitat fonamental. Aquesta analogia destaca l'absurd d'esperar res menys que el bo de Déu, qui és el Pare amorós per excel·lència. Jesús subratlla que si els pares humans, malgrat les seves imperfeccions, saben com donar bons regals als seus fills, llavors Déu, que és perfecte, segurament proporcionarà el que és bo i necessari per als seus fills.
Aquesta ensenyança anima els creients a confiar en la bondat de Déu i en el seu desig de cuidar-nos. Ens tranquil·litza que Déu està atent a les nostres necessitats i no respondrà a les nostres oracions amb dany o negligència. En canvi, està desitjós de proporcionar-nos de maneres que siguin beneficioses i amoroses. Aquest verset ens convida a acostar-nos a Déu amb confiança i fe, sabent que és un proveïdor generós que es complau a donar bons regals a aquells que el busquen.
