Les dones que van anar al sepulcre de Jesús es van trobar amb una visió sorprenent: el sepulcre estava buit, i un àngel els havia informat de la resurrecció de Jesús. Aquesta trobada les va deixar amb una sensació de por i alegria. La por que sentien era una resposta humana natural davant del diví i del miracle, ja que estaven testimoniant quelcom que anava més enllà de l'experiència humana ordinària. No obstant això, la seva alegria era profunda, ja que significava el compliment de la promesa de resurrecció de Jesús, una pedra angular de la fe cristiana.
La seva reacció immediata va ser córrer a compartir aquesta increïble notícia amb els deixebles, mostrant l'urgència i la importància de difondre el missatge d'esperança i vida que representa la resurrecció de Jesús. Aquest passatge convida els creients a reflexionar sobre com la fe pot transformar la por en alegria i acció. Anima els cristians a ser missatgers de la resurrecció, compartint l'alegria de la victòria de Crist sobre la mort amb els altres. La resposta de les dones serveix de model sobre com els creients poden viure la seva fe, abraçant tant l'admiració com l'alegria de les promeses de Déu.
