En aquest moment, Jesús redefineix el concepte de família, ampliant-lo més enllà de les connexions biològiques per incloure aquells que segueixen la voluntat de Déu. En assenyalar els seus deixebles i anomenar-los la seva mare i els seus germans, enfatitza que la parentiu espiritual es basa en la fe compartida i el compromís amb els propòsits de Déu. Aquesta ensenyança anima els creients a veure's com a família, fomentant un sentiment de pertinença i unitat dins de la comunitat cristiana.
La idea és que qualsevol que faci la voluntat de Déu es converteix en part d'aquesta família espiritual. Aquesta redefinició de la família desafia les nocions tradicionals i convida els creients a abraçar una comprensió més àmplia i inclusiva de les relacions. També destaca la importància de la comunitat i el suport entre els creients, suggerint que aquests lligams espirituals poden ser tan significatius i solidaris com els de parentiu de sang. Aquesta perspectiva anima els cristians a nodrir i valorar les seves relacions dins de la comunitat de fe, reconeixent la força i el suport que prové d'estar units en propòsit i creença.
