Jesús va aconsellar als seus deixebles que busquessin una persona digna en qualsevol ciutat o poble que visitessin. Aquesta instrucció subratlla la importància de l'hospitalitat i el paper de la comunitat en la missió cristiana primitiva. En trobar una persona de bona reputació, els deixebles podien assegurar-se una base segura i de suport des de la qual operar. Aquesta estratègia també els permetia connectar amb membres influents de la comunitat, que podrien ajudar a difondre el seu missatge més enllà. El concepte de dignitat aquí no es refereix a la riquesa o l'estatus, sinó al caràcter i l'obertura al missatge de l'Evangeli. Quedant-se amb algú respectat i de confiança, els deixebles podrien centrar-se en la seva missió. Aquesta ensenyança anima els creients a buscar i construir relacions amb aquells que comparteixen els seus valors, fomentant una comunitat que dona suport i nodreix el creixement espiritual. També ens recorda el poder de l'hospitalitat i l'impacte que pot tenir en la creació d'un espai acollidor per a que altres puguin trobar l'amor i la pau de Crist.
Aquesta versió ens convida a considerar com podem ser amfitrions 'dignes' a les nostres vides, oferint les nostres llars i cors com a llocs de refugi i suport per a aquells que es troben en els seus viatges espirituals. Ens desafia a ser oberts i acollidors, creant entorns on la fe pugui florir i les relacions puguin aprofundir-se.
