En aquest moment, Jesús s'adreça a la multitud i als seus deixebles, expressant una sensació de frustració per la seva manca de fe. Aquesta afirmació es produeix després que els seus deixebles no poguessin sanar un nen posseït per un esperit. Les paraules de Jesús, encara que severes, no són sense propòsit. Serveixen com un crida a una fe més profunda i a la dependència de Déu. La seva pregunta, "Fins quan estaré amb vosaltres?", reflecteix la seva consciència del temps limitat que té a la terra i l'urgència perquè els seus seguidors comprenguin el poder de la fe.
Malgrat la seva frustració, la compassió de Jesús brilla quan els instruïx a portar-li el nen. Això demostra la seva disposició a actuar i el seu desig d'ensenyar amb l'exemple. El passatge desafia els creients a examinar la seva pròpia fe i confiança en el poder de Déu. Ens assegura que, fins i tot quan la fe vacil·la, Jesús és pacient i està disposat a guiar-nos de nou cap a la confiança i la creença. Aquest moment és un recordatori del poder transformador de la fe i de la importància de girar-se cap a Jesús en temps de dubte.
