Herodes Antipas, un tetrarca de Galilea, està profundament alterat per les notícies sobre les activitats miracles de Jesús. Està convençut que Joan Baptista, a qui havia ordenat executar, ha ressuscitat. Aquesta creença prové de la consciència culpable d'Herodes i la seva por, ja que respectava Joan com un home sagrat, però va cedir a la pressió i el va fer matar. La reacció d'Herodes revela el poder persistent de la culpa i la tendència humana a temer les conseqüències dels errors passats. El versicle també il·lustra l'impacte significatiu de l'obra de Jesús, que era tan poderosa i transformadora que feia creure a la gent en esdeveniments extraordinaris, com la resurrecció. La por d'Herodes i la seva creença en el retorn de Joan posen de manifest els desafiaments espirituals i morals que enfronten aquells en autoritat quan es troben amb la veritat i la justícia. Serveix com a recordatori de les conseqüències morals de les accions d'un mateix i la naturalesa persistent d'una consciència culpable.
A més, aquest passatge reflecteix el context més ampli de la creixent influència de Jesús i les diverses reaccions que va provocar en diferents segments de la societat, incloent-hi els governants com Herodes. Subratlla el tema de la justícia i el reconeixement moral que les persones han de fer, independentment del seu estatus o poder.
