En aquesta metàfora, Jesús s'assembla a un bridegroom, una figura de joia i celebració. La presència del bridegroom significa un temps de festes, com un banquet de noces. El temps de Jesús a la terra amb els seus deixebles es va caracteritzar per ensenyaments, curacions i la joia de la seva presència. No obstant això, també prediu un esdeveniment futur quan ell, el bridegroom, serà llevat d'ells. Això fa referència a la seva imminent crucifixió i eventual ascensió al cel.
Durant el ministeri terrenal de Jesús, els seus deixebles no dejunaven perquè estaven en presència del Messies, experimentant el compliment de les promeses de Déu. Però ell reconeix que arribarà un moment en què els seus seguidors dejunaran, una pràctica sovint associada al dol, el penediment i la disciplina espiritual. Aquest dejuni simbolitza un període de desig i anticipació per la seva tornada. El vers subratlla el profund lligam entre Jesús i els seus deixebles, així com la resposta humana natural del dejuni en moments d'absència espiritual i desig de la presència divina.
