Les dones que havien estat amb Jesús durant el seu ministeri estaven decidides a rendir-li homenatge visitant el seu sepulcre a la primera oportunitat. El seu viatge, realitzat a l'alba del primer dia de la setmana, destaca la seva devoció i l'urgència que sentien per estar a prop d'ell, fins i tot en la mort. Aquest moment és significatiu, ja que marca l'inici d'un nou capítol en la fe cristiana: la resurrecció de Jesús. L'hora, just després de la sortida del sol, és simbòlica d'esperança i renovació, suggerint que fins i tot en els moments més foscos, hi ha una promesa de llum i nous començaments.
La seva disposició a anar al sepulcre, malgrat els desafiaments que podrien afrontar, reflecteix una fe i un amor profunds per Jesús. Serveix com a recordatori per a tots els creients sobre la importància de buscar Jesús amb un cor pur i l'assegurança que, a través d'ell, sempre hi ha esperança i un nou matí. Aquest passatge ens anima a abordar el nostre viatge espiritual amb la mateixa dedicació i fidelitat, confiats en el poder transformador de la resurrecció de Crist.
