Després de la fi del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van decidir comprar espècies per ungir el cos de Jesús. Aquest gest no només era una pràctica habitual en aquella època, sinó que també representava una profunda expressió d'amor i respecte cap a Jesús. Malgrat la tristesa i la por que envoltaven la seva crucifixió, aquestes dones van mostrar una valentia i devoció extraordinàries. La seva disposició a cuidar de Jesús en la mort com ho van fer en vida subratlla la profunditat de la seva fe i compromís.
L'ungiment era significatiu en les costums funeràries jueves, simbolitzant l'honor i la cura pel difunt. Les accions d'aquestes dones també posen de manifest el paper crític que les dones van tenir en el ministeri de Jesús i en la comunitat cristiana primitiva. En preparar-se per ungir Jesús, participaven en un ritual important que demostrava la seva lleialtat inquebrantable. Aquest moment també serveix com a preludi de la resurrecció, recordant-nos que els actes d'amor i fidelitat continuen fins i tot davant de la desesperació, i que l'esperança i els nous començaments sovint sorgeixen d'aquesta devoció.
