En aquesta afirmació senzilla però profunda, Jesús crida els seus seguidors a tenir fe en Déu. Aquesta directiva no es tracta només d'acceptar l'existència de Déu, sinó de dipositar una confiança completa en el seu poder i sobirania. La fe, en aquest context, és una confiança activa i viva que influeix en com percebem i responem als desafiaments de la vida. És una crida a passar més enllà d'un simple assentiment intel·lectual cap a una profunda i personal dependència de Déu.
La instrucció de Jesús es produeix en el context de demostrar el poder de la fe a través de les seves accions i ensenyaments. És un recordatori que la fe és fonamental per a la vida cristiana, permetent als creients experimentar la presència i el poder de Déu en les seves vides diàries. Aquesta fe no és cega, sinó que està arrelada en el coneixement del caràcter de Déu i les seves promeses revelades a les Escriptures. En animar els seus seguidors a tenir fe, Jesús els convida a participar en una relació transformadora amb Déu, on la confiança condueix a la pau i l'assegurament, fins i tot enmig de les proves.
