En les primeres hores abans de l'alba, Jesús exemplificava la pràctica de buscar la solitud per pregar, subratllant la importància de la comunió personal amb Déu. Aquest moment de retir destaca la necessitat de prioritzar la connexió espiritual enmig de la ocupada vida quotidiana. En escollir un lloc solitari, Jesús va demostrar la necessitat d'allunyar-se de les distraccions per participar en un diàleg significatiu amb el Pare. Aquest acte de devoció serveix com a model per als creients, animant-los a trobar temps per a la pregària i la reflexió, fomentant una relació més profunda amb Déu.
L'escenari de la matinada, encara fosc, suggereix un temps de tranquil·litat i pau, lliure de les exigències del dia. Això ressalta la idea que començar el dia amb pregària pot proporcionar claredat, força i orientació. L'exemple de Jesús ens ensenya que, malgrat com de ocupada o exigent esdevingui la vida, trobar temps per a la pregària és essencial per al creixement i la renovació espiritual. Aquesta pràctica pot ajudar els creients a alinear els seus cors amb la voluntat de Déu, trobar pau en la seva presència i obtenir força per als reptes que vindran.
