En aquest moment, la multitud està captivada pels actes extraordinaris realitzats per Jesús, que revelen la grandesa de Déu. Els miracles serveixen com a testimoni del poder i la presència de Déu, atraient les persones cap a una comprensió més profunda de la seva naturalesa divina. Aquesta escena subratlla la realitat impressionant de l'obra de Déu a través de Jesús, qui encarna l'amor i l'autoritat de Déu a la terra. Mentre la gent s'admira, Jesús aprofita aquesta oportunitat per involucrar els seus deixebles, indicant que ser testimonis de miracles és només el començament del seu viatge en la fe. És una invitació a mirar més enllà de les meravelles immediates i a buscar una comprensió més profunda de la voluntat i el propòsit de Déu. Aquest passatge anima els creients a mantenir-se oberts a aprendre i créixer en la seva fe, reconeixent que la grandesa de Déu no només es troba en el miraculós, sinó també en els moments quotidians de la vida.
L'admiració de la multitud reflecteix una resposta humana universal davant el diví, convidant-nos a considerar com percebem i responem a l'obra de Déu a les nostres pròpies vides. Ens desafia a mantenir un sentiment d'admiració i gratitud, reconeixent que la grandesa de Déu està contínuament en acció, sovint de maneres que potser no reconeixem immediatament.
