En aquest moment, els oients es veuen impactats per la dificultat d'aconseguir la salvació a través de mitjans humans. Responen a l'ensenyament de Jesús sobre els reptes que la riquesa i l'autosuficiència poden suposar per entrar al regne de Déu. La pregunta "I qui pot, doncs, salvar-se?" destaca una preocupació universal sobre la naturalesa de la salvació i la incapacitat humana d'aconseguir-la només a través del mèrit personal. Aquesta indagació prepara el terreny perquè Jesús reveli el poder transformador de la gràcia i la misericòrdia de Déu.
La pregunta dels oients subratlla el reconeixement que la salvació està més enllà de la capacitat humana, assenyalant la necessitat d'una intervenció divina. Emfatitza la necessitat d'humilitat i un canvi de l'autosuficiència a la dependència de Déu. Aquesta passatge tranquil·litza els creients que la salvació és un regal de Déu, que es pot aconseguir no a través de l'esforç humà, sinó mitjançant la fe i la confiança en l'amor i el poder de Déu. Convida a una comprensió més profunda de la gràcia, animant els creients a abraçar l'esperança i l'assegurament que provenen de la promesa de salvació de Déu.