En la paràbola del Bon Samarità, Jesús il·lustra l'essència de l'autèntic amor al proïsme. El samarità, malgrat l'animadversió cultural entre jueus i samaritanes, decideix ajudar un viatger ferit que havia estat ignorat per altres. En treure dos denaris, una quantitat significativa de diners, i donar-los a l'hostaler, assegura la cura de l'home més enllà de les necessitats immediates. La seva promesa de cobrir qualsevol despesa addicional quan torni mostra un compromís amb el benestar de l'home, demostrant un nivell profund de compassió i responsabilitat.
Aquesta història ens desafia a redefinir qui és el nostre 'veí', instint-nos a estendre la bondat i l'ajuda a qualsevol que ho necessiti, independentment del seu origen o de les nostres diferències. És una crida a l'acció per als creients, per encarnar l'amor i la misericòrdia, reflectint el cor de Déu en les seves interaccions amb els altres. Les accions del samarità serveixen com a model per viure el manament d'estimar el nostre veí com a nosaltres mateixos, fomentant una vida de generositat i empatia.
