Els gibeonites, un grup de persones que vivien a la terra promesa als israelites, s'acosten a Josuè amb una súplica de misericòrdia. Havien escoltat l'ordre diví donat a Moisès que els israelites havien de prendre possessió de la terra i eliminar els seus actuals habitants. Tement per la seva supervivència, els gibeonites van recórrer a l'engany, fingint ser d'una terra llunyana per assegurar un tractat de pau amb Israel. La seva explicació a Josuè revela la seva consciència del poder de Déu i la inevitabilitat dels seus plans.
Aquest encontre subratlla el reconeixement generalitzat de l'autoritat de Déu i la por que va instil·lar en les nacions circumdants. També destaca l'enfocament estratègic, encara que enganyós, dels gibeonites per garantir la seva seguretat. Per als israelites, aquesta situació serveix com un recordatori per cercar la guia de Déu en totes les decisions, ja que les aparences poden enganyar. La narrativa anima els creients a confiar en les promeses de Déu i a actuar amb integritat, fins i tot quan s'enfronten a la por o la incertesa.
