En aquest vers, els israelites recorden els actes poderosos i miraculosos de Déu que han modelat la seva història i identitat. Reconeguen que va ser Déu qui els va alliberar de les dures condicions de l'esclavitud a Egipte, un esdeveniment clau que marca la seva transformació d'un grup d'esclavitzats a una nació lliure sota la cura de Déu. La menció de 'grans signes' es refereix als esdeveniments miraculosos, com les plagues i la separació del Mar Roig, que van demostrar el poder de Déu i el seu compromís amb el seu poble.
El vers també destaca la protecció de Déu al llarg del seu viatge, suggerint una presència i guia divina contínua mentre viatjaven per terres estrangeres. Aquest reconeixement no és només un relat d'esdeveniments passats, sinó un testament de la relació perdurable entre Déu i el seu poble. Serveix com a crida a recordar i celebrar la fidelitat de Déu, animant els creients a confiar en la seva presència i suport continu a les seves vides. En recordar aquestes experiències fonamentals, els israelites renoven el seu compromís de seguir i servir a Déu, reconeixent el seu paper com a protector i proveïdor.
