L'assignació de terres a la tribu d'Issacar és un testimoni del compliment de la promesa de Déu als descendents d'Abraham, Isaac i Jacob. El sorteig de terres era una pràctica habitual a l'antic Israel, considerada com una manera de garantir que cada tribu rebés la seva herència de manera justa i guiada per Déu. La porció d'Issacar no era només un territori físic, sinó també un símbol de la seva identitat i del seu paper dins la comunitat d'Israel. Aquesta distribució subratlla la importància de la unitat i la cooperació entre les tribus, ja que cada una tenia una àrea específica per cultivar i desenvolupar, contribuint així a la prosperitat de la nació.
A més, aquest procés reflecteix la fidelitat de Déu en proveir per al seu poble, tal com havia promès una terra que flueix amb llet i mel. La divisió de la terra entre les tribus va ser un pas significatiu per establir Israel com a nació a la Terra Promesa. Era un recordatori del pacte durador de Déu i del seu desig perquè el seu poble visqués en harmonia i prosperitat. La història d'Issacar rebent la seva herència ens recorda la importància de confiar en el pla de Déu i les benediccions que provenen de ser part d'una comunitat que l'honora.
