El vers delineja el límit nord d'una porció de terra donada a una de les tribus d'Israel. Aquest límit comença al riu Jordà, un punt geogràfic i espiritual clau per als israelites, que simbolitza la transició de les seves vagades a l'assentament a la Terra Promesa. El límit passa pel vessant nord de Jericó, una ciutat amb significat històric per la seva conquesta per part de Josuè, i s'estén cap a l'oest a través de la zona muntanyosa, coneguda per la seva topografia accidentada i la seva importància estratègica. Acaba al desert de Bet Aven, un lloc mencionat en diversos contextos bíblics, sovint associat amb la idolatria en textos posteriors.
Aquesta delimitació de terres forma part del procés més ampli de divisió de la Terra Promesa entre les dotze tribus d'Israel, complint la promesa de Déu a Abraham i als seus descendents. Subratlla la importància de la terra com a font d'identitat, subsistència i estabilitat per als israelites. La descripció detallada dels límits reflecteix la cura i la precisió implicades en aquesta assignació divina, assegurant que cada tribu tingués el seu lloc legítim dins la terra que Déu els havia donat.
