En aquest passatge, l'atenció es centra en la delimitació de la terra que s'havia de distribuir entre les tribus d'Israel. El territori mencionat comença a Aroer, situat a la vora del gorge d'Arnon, un punt geogràfic significatiu. Aquesta zona formava part de la terra a l'est del riu Jordà, que es va assignar a les tribus de Rubèn, Gad i la mitja tribu de Manassès. La menció de l'altiplà més enllà de Medeba indica una regió coneguda per les seves terres planes i fèrtils, adequades per a l'agricultura i l'establiment.
La descripció geogràfica detallada serveix com a testimoni de la realitat històrica del viatge i l'establiment dels israelites a la Terra Promesa. Reflecteix el compliment de les promeses de Déu als patriarques, Abraham, Isaac i Jacob, pel que fa a la terra que heretarien els seus descendents. Aquest passatge també destaca la importància de la terra en la narrativa bíblica, simbolitzant la provisió i la fidelitat de Déu. Per als lectors contemporanis, serveix com a recordatori de la fidelitat de Déu i la importància de confiar en les seves promeses, fins i tot quan impliquen plans complexos i detallats.
